Ja trobàvvem a faltar eles entre-Vistes! I el teu entrevistat diria que s ho creu molt, es creu que és poderós...deu ser perque ho és o li fem. Fins aviat, ens truquem. Petons, aquests telemàtic, que també deu ni do.
Hola Jordi, Com diu la Montserrat, ja trobàvem a faltar les teves "Entre-vistas". El mòbil: tan necessari... tan inservible... És com tantes altres andròmines, inventades durant el segle XX, que ara semblen haver esdevingut peces vitals per la nostra existència... peces com ara els televisors o els mateixos ordinadors (com aquests que ara estem fent servir per a comunicar-nos). El mòbil, com aquests altres electrodomèstics, es un aparell que en ha ajudat a unir persones llunyanes estiguin on estiguin, obrint-nos a tot el mon, obviant les distancies, globalitzant-nos... Així doncs, som ara més lliures?, som més feliços? Seriem capaços de insubordinar-nos al nostre mòbil i viure sense ell? Una abraçada!
Humbert, l'esser humà és més intel·ligent del que ens pensem, no deixa d'inventar i crear, precisament per no subordinar-se a res del que inventa. Al menys aquells que fan de cada dia un invent nou, una nova il·lusió.
Que la majoria es deixa portar per l'esclavitud de l'objecte que es converteix en ortopèdia de les seves limitacions, no hi ha dubte, aquets son els que es deixen portar per la il·lusió industrialitzada, prefabricada, que els uniforma.
Sempre he pensat que tot el que inventa l'home és una projecció de si mateix i entre l'inventor o creador i l'espectador usuari hi ha el verdader valor del objecte creat. Entre la idea i l'us real.
Hi ha tanta inutilitat en l'abús del mòvil com saviesa en la mesura del seu servei.
Comentarios
Uns més que altres.
Un petó
Com diu la Montserrat, ja trobàvem a faltar les teves "Entre-vistas".
El mòbil: tan necessari... tan inservible... És com tantes altres andròmines, inventades durant el segle XX, que ara semblen haver esdevingut peces vitals per la nostra existència... peces com ara els televisors o els mateixos ordinadors (com aquests que ara estem fent servir per a comunicar-nos).
El mòbil, com aquests altres electrodomèstics, es un aparell que en ha ajudat a unir persones llunyanes estiguin on estiguin, obrint-nos a tot el mon, obviant les distancies, globalitzant-nos... Així doncs, som ara més lliures?, som més feliços? Seriem capaços de insubordinar-nos al nostre mòbil i viure sense ell?
Una abraçada!
l'esser humà és més intel·ligent del que ens pensem, no deixa d'inventar i crear, precisament per no subordinar-se a res del que inventa.
Al menys aquells que fan de cada dia un invent nou, una nova il·lusió.
Que la majoria es deixa portar per l'esclavitud de l'objecte que es converteix en ortopèdia de les seves limitacions, no hi ha dubte, aquets son els que es deixen portar per la il·lusió industrialitzada, prefabricada, que els uniforma.
Sempre he pensat que tot el que inventa l'home és una projecció de si mateix i entre l'inventor o creador i l'espectador usuari hi ha el verdader valor del objecte creat. Entre la idea i l'us real.
Hi ha tanta inutilitat en l'abús del mòvil com saviesa en la mesura del seu servei.
Gràcies pel teu comentàri, sempre tant reflexiu.
Una abraçada!
petons!
Un petó molt gran.