Entradas populares de este blog
VISMOR
Método suicida
Me han pedido que recomiende un método de suicidio en el que no te enteres de nada. El que voy a proponer suele ser eficaz, con la ventaja de que mientras lo pones en práctica sigues aprovechando aquellos momentos en los que aún vale la pena seguir viviendo. Empezaremos el día levantándonos mucho antes de lo que nos gustaría, pues habremos de estar en un lugar que odiamos, rodeados de zombis que ya practican el sistema de suicidio más común y al que ahora hacemos referencia, con lo cual tendremos en quien orientarnos y de los que aprenderemos el método, quizás con la esperanza de acortar la duración de nuestro intento. Una vez preparados para mostrarnos en sociedad, limpios y aseados, bien vestidos, en definitiva amortajados, podemos tomar el medio de transporte más conveniente para sentir intensamente y reafirmar nuestro impulso mortal en dejar de ser. El transporte público es el que mayor aglomeración de zombis nos ofrece en expresiones faciales de amargura, tr...
Comentarios
Uns més que altres.
Un petó
Com diu la Montserrat, ja trobàvem a faltar les teves "Entre-vistas".
El mòbil: tan necessari... tan inservible... És com tantes altres andròmines, inventades durant el segle XX, que ara semblen haver esdevingut peces vitals per la nostra existència... peces com ara els televisors o els mateixos ordinadors (com aquests que ara estem fent servir per a comunicar-nos).
El mòbil, com aquests altres electrodomèstics, es un aparell que en ha ajudat a unir persones llunyanes estiguin on estiguin, obrint-nos a tot el mon, obviant les distancies, globalitzant-nos... Així doncs, som ara més lliures?, som més feliços? Seriem capaços de insubordinar-nos al nostre mòbil i viure sense ell?
Una abraçada!
l'esser humà és més intel·ligent del que ens pensem, no deixa d'inventar i crear, precisament per no subordinar-se a res del que inventa.
Al menys aquells que fan de cada dia un invent nou, una nova il·lusió.
Que la majoria es deixa portar per l'esclavitud de l'objecte que es converteix en ortopèdia de les seves limitacions, no hi ha dubte, aquets son els que es deixen portar per la il·lusió industrialitzada, prefabricada, que els uniforma.
Sempre he pensat que tot el que inventa l'home és una projecció de si mateix i entre l'inventor o creador i l'espectador usuari hi ha el verdader valor del objecte creat. Entre la idea i l'us real.
Hi ha tanta inutilitat en l'abús del mòvil com saviesa en la mesura del seu servei.
Gràcies pel teu comentàri, sempre tant reflexiu.
Una abraçada!
petons!
Un petó molt gran.